Dues mocions sobre les barberies del carrer Major evidencien la reacció de l’Ajuntament davant la concentració del sector, però també la manca d’un model comercial clar per a la principal artèria de Berga.
La presentació simultània de dues mocions diferents sobre el mateix problema —la proliferació de barberies al carrer Major— ha posat sobre la taula una pregunta incòmoda: té Berga un mapa real del seu teixit comercial, o només reacciona quan un sector ja ha ocupat l’espai?
Segons informa Aquí Berguedà, la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) exigeix un pla integral per al carrer Major, mentre que Junts insisteix en l’alto a les noves llicències de barberies.
Dues visions, un mateix símptoma: l’artèria comercial històrica de la ciutat es transforma sense full de ruta.
La trampa de vetar sense diagnosticar
La moratòria de llicències és una eina reguladora legítima, però només si forma part d’una estratègia més àmplia. Sense un diagnòstic previ —quants locals hi ha, de quin tipus, quins estan buits, què falta—, vetar un sector concret és com posar una tireta sobre una ferida sense saber-ne la profunditat.
Lloret de Mar va aprovar el 2025 una moratòria temporal per frenar noves llicències de negocis “similars” al seu centre històric, incloses les barberies, però dins d’una revisió més àmplia del seu pla d’usos comercials, segons va informar The Spanish Eye.
La diferència és clau: la mesura s’emmarcava en una reflexió global sobre el model de ciutat.
A Berga, en canvi, la resposta sembla més reactiva que estratègica. El carrer Major és l’eix històric i comercial de la ciutat, com recull la Gran Enciclopèdia Catalana, però no consta que l’Ajuntament hagi fet públic cap estudi recent sobre la composició del seu teixit comercial ni sobre els objectius de mezcla que vol fomentar.
Què falta al carrer Major: un cens o una visió?
La dinàmica d’implantació comercial al carrer Major no és nova. El 2018, per exemple, la cereria Sant Roc es va traslladar “al bell mig del carrer Major”, segons va recollir Aquí Berguedà, un moviment que il·lustra com els negocis busquen visibilitat a l’artèria principal.
Però sense un mapa actualitzat, és impossible saber si el problema és la concentració d’un sol sector o la manca de diversitat global. La pregunta de fons no és “quantes barberies són massa”, sinó “quin model comercial volem per al carrer Major i com el fomentem”.
L’entitat Berga Comercial organitza activitat econòmica al carrer Major, cosa que apunta a una calle amb fort ús comercial i capacitat d’atracció. Però sense un diagnòstic compartit entre l’Ajuntament, els botiguers i els veïns, qualsevol mesura reguladora corre el risc de ser percebuda com a arbitrària o insuficient.
El risc de la moratòria sense pla: més burocràcia, mateixos problemes
Una moratòria sense pla posterior pot generar dos efectes no desitjats. Primer, congelar l’activitat comercial sense oferir alternatives: si es veta un sector però no es facilita la implantació d’altres, els locals buits seguiran buits.
Segon, crear una sensació d’inseguretat jurídica que allunyi inversors i emprenedors. Si un comerç no sap quines activitats es fomentaran ni per quant de temps duraran les restriccions, és més probable que busqui altres ubicacions.
A Mallorca, el 64% del petit comerç detecta més gent als carrers, però no més vendes, segons va recollir Diari de Balears. Aquest desajust entre trànsit i facturació és un símptoma clàssic de carrers comercials en transformació: hi ha moviment, però no necessàriament l’activitat econòmica que es desitja.
Què hauria de contenir un pla de veritat
Un pla integral per al carrer Major hauria de començar per un cens actualitzat: quants locals hi ha, quins estan ocupats, de quin tipus, quins estan buits i per què. Sense aquesta fotografia, qualsevol mesura és a cegues.
Despré, caldria definir objectius clars: es vol fomentar el comerç tradicional, l’hostaleria, els serveis personals, una barreja equilibrada? I, sobretot, amb quines eines: incentius fiscals, ajuts a la rehabilitació, campanyes de promoció, regulació d’usos?
Finalment, el pla hauria d’incloure mecanismes de seguiment i avaluació. No n’hi ha prou amb aprovar un document: cal saber si les mesures funcionen i ajustar-les si cal.
La pregunta que Berga no pot ajornar
La coincidència de dues mocions sobre el mateix tema no és casual: el carrer Major és un tema viu a l’agenda municipal. Però la resposta no pot ser només regulatòria.
La pregunta de fons és si Berga vol gestionar el seu eix comercial principal amb criteri estratègic o si prefereix reaccionar cada vegada que un sector creix massa ràpid. La diferència entre un pla i una moratòria és la mateixa que entre conduir i frenar: les dues coses són necessàries, però només una et porta a algun lloc.
- Et Recomanem -
