Asempleo alerta de l’impacte de la IA en l’ocupació juvenil qualificada

Asempleo alerta del “desajust” entre oferta i demanda en l’ocupació dels joves: tres de cada 10 treballen en comerç o hostaleria

Asempleo creu que la qualitat de l’ocupació juvenil serà el principal repte laboral que afrontarà Espanya el 2026, que pateix un “desajust creixent” entre la formació adquirida i les vacants disponibles, com reflecteix el fet que, actualment, tres de cada 10 menors de 25 anys estan ocupats en sectors com la restauració (16,6%) i el comerç (16,2%).

Així ho posa de manifest el monogràfic ‘Joves i desajust laboral’ publicat aquest dilluns per Asempleo, la patronal d’agències d’ocupació i empreses de treball temporal, en què s’adverteix que el desajust entre ofertes de feina i formació dels joves està generant un “escenari de frustració i vulnerabilitat per a la generació més formada de la nostra història”.

Davant aquesta realitat, Asempleo fa una “crida urgent” a la inversió en polítiques actives d’ocupació que ofereixin una resposta real als joves, ja que la configuració actual de l’estructura econòmica espanyola genera un “cercle viciós”. En concret, indica que, mentre la inversió en educació superior i professional creix, “aquesta realitat xoca amb un mur d’ofertes laborals de baixa intensitat, fet que impedeix la consolidació de trajectòries professionals estables i ben remunerades”.

L’anàlisi d’Asempleo assenyala que, si bé sectors com l’hostaleria o la venda al detall han estat tradicionalment portes d’entrada al mercat laboral per als menors de 25 anys, preocupa que l’evolució cap a feines de més qualitat estigui estancada. Aquest fre contrasta amb el dinamisme del mercat: al setembre d’aquest any, Espanya va assolir el seu màxim històric de població activa, superant els 25 milions de persones.

Nivell formatiu

Els joves espanyols constitueixen el segment de la força laboral que més ha elevat el seu nivell formatiu en els darrers 11 anys (2014-2025). Els menors de 25 anys amb educació superior han passat d’uns 340.000 el 2014 a gairebé 620.000 el 2025.

“Aquesta situació provoca desajustos persistents entre la formació i l’ocupació efectiva, i explica, en part, la major incidència de sobrequalificació, infrautilització de competències i atur juvenil estructural, que continua sent un dels nostres llasts com a país”, destaca el president d’Asempleo, Andreu Cruañas.

A més, aquesta patronal mostra la seva “preocupació” pel fet que entre els menors de 25 anys, només el 55,6% considera que el seu nivell d’estudis s’ajusta a la seva feina, mentre que un 34,9% afirma disposar d’una formació superior a la requerida.

Segons Cruañas, això evidencia que la “inserció laboral inicial continua caracteritzant-se per un accés predominant a sectors i ocupacions de baixa intensitat formativa. La fricció entre formació i tipus de feina desenvolupada obre una fase primerenca de devaluació competencial que afecta especialment els joves recentment incorporats”.

En conseqüència, adverteix que “la realitat darrere de les xifres revela una precarietat qualitativa alarmant”. El 29,2% dels joves d’entre 16 i 34 anys està sobrequalificat per al seu lloc de feina, una xifra que s’eleva fins al 35% en els menors de 25 anys.

“La situació és encara més crítica per a aquells que, després d’una primera experiència laboral, han quedat sense feina: en aquest col·lectiu, la taxa de sobrequalificació arriba al 41,1%, confirmant que el primer contacte amb el mercat laboral sol ser una porta giratòria cap a llocs que no requereixen la formació adquirida”, aprofundeix l’estudi d’Asempleo.

Mur tecnològic

A aquest escenari de precarietat s’hi afegeix un nou “mur tecnològic”, ja que la intel·ligència artificial (IA) “està trencant l’accés tradicional al mercat laboral”. Dades recents de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) reflecteixen que la inactivitat juvenil representa un important llast per al talent potencial en diversos països de l’OCDE.

En nou economies —incloent-hi Espanya, Colòmbia, Costa Rica, Grècia, Itàlia, Corea, Lituània, Mèxic i Turquia—, més del 15% dels joves es troba en la categoria de “ni estudia, ni treballa, ni rep formació”, els coneguts com a ‘Ninis’.

“Això situa la joventut espanyola davant una tempesta perfecta: tenir més estudis ja no protegeix contra l’automatització, sinó que paradoxalment augmenta el risc”, prossegueix Asempleo. En aquesta línia, el Fons Monetari Internacional (FMI) adverteix que, en economies avançades com l’espanyola, fins a un 60% de l’ocupació està exposada a la IA. El repte de la IA s’intensifica en observar el comportament de les grans corporacions, precisament on els joves qualificats haurien de trobar les seves millors oportunitats.

“La millora en la taxa d’atur dels darrers anys no ha de tapar el gran repte de la qualitat. Ens trobem davant una infrautilització sistemàtica del capital humà amb greus costos econòmics i socials a llarg termini. Espanya no es pot permetre que la seva joventut, després d’anys d’esforç acadèmic, es vegi forçada a competir per llocs que no valoren la seva qualificació. És imperatiu reorientar les polítiques d’ocupació perquè la demanda laboral s’acompasi a l’oferta formativa”, conclou Cruañas.