Les comunitats i cooperatives energètiques guanyen pes a Catalunya per crear un sistema “robust” davant crisis globals

ACN Barcelona – Les comunitats energètiques i el model cooperatiu s’estan consolidant a Catalunya com una via per avançar en la transició energètica i fer el sistema més “robust” davant crisis globals. Iniciatives com les d’Osona i el Lluçanès, amb una trentena de projectes i milers de famílies implicades, han donat lloc a un model que s’ha estès arreu a través d’Osona Energia. A escala municipal, Caldes de Montbui genera el 15% de l’energia que consumeix amb una comunitat energètica pública. Així mateix, cooperatives com Som Energia, amb més de 87.000 socis, defensen que “el futur és renovable, sí o sí”. En paral·lel, més d’un centenar de comunitats energètiques s’han inscrit a la web de la Generalitat per augmentar la participació en aquests projectes.
Les comunitats energètiques: el cas d’Osona i el Lluçanès

Osona i el Lluçanès han estat comarques pioneres en la creació de comunitats energètiques i ara mateix n’hi ha una trentena. Les primeres es van crear el 2021 a Hostalets de Balenyà (Balenyà Sostenible) i Sant Pere de Torelló (Cooperativa Santperenca d’Energia Sostenible). La crisi energètica per la guerra d’Ucraïna i la incertesa que es va generar pel context geopolític van suposar que s’accelerés la creació de moltes comunitats noves.

El salt quantitatiu i qualitatiu, però, va arribar amb la creació d’Osona Energia, una cooperativa de segon grau, que ofereix assessorament a totes les comunitats energètiques de la comarca. Ràpidament, es va obrir a la resta de Catalunya i actualment dona suport a una cinquantena de comunitats, des de la Ribera d’Ebre fins al Pirineu o la Garrotxa.

El responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (Aleo) -un organisme públic que depèn del Consell Comarcal d’Osona-, Gil Salvans, explica que una de les decisions que es va prendre des del principi va ser establir “un únic model”, que després es replicaria a la resta.

D’aquesta manera, els veïns de cada poble que ho vulgui s’encarreguen de crear una entitat sense ànim de lucre, però després “qui presta els serveis d’una manera més professionalitzada a aquestes comunitats és Osona Energia”, explica Salvans, que afegeix que es tracta d’un model “que va néixer a Osona i després s’ha estès arreu del territori i també a l’Estat”.

Ara per ara hi ha 2.000 famílies que estan connectades a la xarxa a Osona i el Lluçanès i l’objectiu en els pròxims anys és poder doblar aquesta xifra. Salvans diu que tenen l’objectiu d’arribar a aquell públic “que es mou per l’euro a la butxaca” perquè la gent més conscienciada ja forma part de les comunitats.
Salvans explica que, ara per ara, molts autoconsums fotovoltaics són una realitat, “però encara no estan repartint energia”.

En aquest sentit, la línia de futur implica aconseguir que les famílies rebin aquests estalvis a les seves factures. Una altra de les línies és diversificar. “La transició energètica no es queda només en l’autoconsum, són també vehicles elèctrics, vehicles compartits, rehabilitació energètica o electrificació dels consums tèrmics”, assenyala.

Davant l’escenari d’una eventual nova apagada, Salvans creu que les comunitats energètiques hi tindrien el seu paper. “El territori ha de ser capaç de generar la seva pròpia energia i, fins i tot, emmagatzemar-la en bateries”. “Tots aquests projectes que impulsen les comunitats faran que el sistema elèctric sigui més robust i més resistent”, destaca.

Segons dades d’Endesa a tancament de març, la companyia registra 141.633 punts de subministrament amb autoconsum, dels quals 125.259 són individuals i 16.374 col·lectius. Això significa que prop d’un 11,5% dels autoconsums ja són compartits, un indicador del creixement progressiu d’aquest model vinculat a comunitats energètiques, tot i que es tracta només de clients connectats a la seva xarxa.

Estratègia municipal de Caldes de Montbui

En aquest context, la Generalitat va impulsar l’any passat la plataforma Comunitatenergetica.cat per facilitar la creació i participació en aquestes iniciatives arreu del territori. El portal, d’inscripció voluntària, permet localitzar projectes i identificar quins estan oberts a nous membres. Actualment, hi ha 86 comunitats obertes a participació i 26 més que ja estan tancades.

A la pàgina web es poden trobar projectes semblants al de Caldes de Montbui. L’any 2019 va desenvolupar una estratègia municipal per combatre els efectes del canvi climàtic que va comportar la creació d’una Comunitat Energètica Local (CEL), de caràcter públic i amb 27 instal·lacions de plaques fotovoltaiques, que ja és la més gran de Catalunya.

Actualment, genera el 15% de l’energia que es consumeix al municipi, i aquest any arribaran a 600 famílies que viuen al voltant de les instal·lacions i que s’hi han connectat. Totes elles poden accedir a un quilowatt de consum i al descompte corresponent, que en quatre anys s’estima que ronda els 1.500 euros per família.

D’aquesta manera, l’estalvi es percep com si el veí tingués la placa a sobre de casa seva, quan en realitat es troba en cobertes d’equipaments públics, com escoles o biblioteques, així com en polígons industrials. L’energia, però, es consumeix al moment en què es rep, és a dir, durant hores de sol, i avui en dia no disposa de sistemes d’emmagatzematge.

“Si cau la xarxa, com ara fa un any, ens trobem amb la mateixa situació que es troba qualsevol altre ciutadà que no està embrancat a la CEL”, detalla el regidor d’Acció Climàtica de Caldes de Montbui, Jordi Martín. Per revertir aquesta situació, el municipi opta a una subvenció de la Diputació de Barcelona d’un milió d’euros que permetria incrementar la capacitat de captació, però també implementar sistemes d’emmagatzematge.

“L’objectiu és instal·lar un megawatt més d’energia fotovoltaica i un megawatt de bateries LFP (de liti, ferro i fosfat), amb què podrem guardar l’energia i injectar-la a la xarxa al vespre per nodrir l’enllumenat públic amb energia fotovoltaica”, afegeix Martín. Això permetria, a més, fer front a “possibles errors que pugui tenir la xarxa”, com el de l’any passat, a la vegada que disminuir la pressió en la punta de consum que es registra al vespre.

Som Energia, la cooperativa més gran d’Europa en nombre de socis

Un any després de la gran apagada, la cooperativa Som Energia reivindica el model de generació distribuïda i ciutadana com a via per avançar en la transició energètica. “Queda clar que el futur és renovable, sí o sí, especialment en països com Catalunya i Espanya amb bon recurs solar”, afirma la responsable de nous projectes de generació, Nuri Palmada, que sosté que entre els reptes hi ha “aprendre a gestionar-la i aprofitar-la bé”.

Per a l’empresa amb seu a Girona, el focus s’ha de situar en fer l’energia renovable “gestionable” mitjançant bateries i, sobretot, canviant els patrons de consum.

Amb més de 87.000 sòcies i prop de 120.000 contractes, la cooperativa preveu duplicar la seva producció pròpia en els anys vinents i posa l’accent en la hibridació amb bateries i en adaptar la despesa energètica: “Molts socis consumeixen quan no hi ha sol. Hem de desplaçar la demanda cap a les hores de més generació”.

Som Energia compta actualment amb onze plantes fotovoltaiques sobre terreny i diverses sobre teulada. Ara mateix n’estan construint tres més, amb l’objectiu d’hibridar-les afegint bateries, i en tenen cinc en fase de promoció. Gràcies a aquests projectes i a l’autoconsum individual dels socis, Som Energia genera actualment al voltant d’un 20% de l’energia que consumeixen els seus contractes.

Amb els projectes en marxa, calculen passar dels actuals 50 GWh/any a uns 90 GWh. “Tenim un camí a fer encara per augmentar aquesta generació pròpia, que no deixa de ser el nostre objectiu”, afirma Palmada. La producció d’energia a les plantes pròpies representa un 12% del total que comercialitzen, i arriben al 20% sumant-hi la dels socis que tenen plaques a casa. O, el que és el mateix, Som Energia bolca a la xarxa electricitat verda que, de mitjana, abastiria el consum d’unes 28.000 llars.

 La cooperativa va decidir vendre una planta de biogàs emblemàtica ubicada a Torregrossa (Pla d’Urgell) per motius estratègics i de complexitat en la gestió de residus, i ara centra els esforços en la fotovoltaica. La resta de l’energia, l’adquireix al mercat, però amb garanties d’origen per assegurar que prové de fonts renovables.

El co-coordinador general de Som Energia, Víctor Carreño, posa en valor el creixement de la cooperativa, que ja ha complert 15 anys: “Tenim l’ambició de posicionar-nos de cara al 2030 amb aproximadament 200.000 contractes”. Som Energia és la cooperativa energètica més gran d’Europa en nombres de socis.

 A Catalunya, on la dependència de la nuclear encara és elevada, la cooperativa adverteix d’un possible dèficit de generació en els pròxims anys si no s’accelera el desplegament de renovables gestionables. “Ara és un altre paradigma: hem de pensar en energia renovable, però amb bateries i gestió de la demanda”, conclou Palmada.