L’espera per cirurgia i consultes es redueix a Madrid

Els últims dades del Servei Madrileny de Salut (Sermas), corresponents al mes de novembre, confirmen un descens de la demora mitjana en cirurgia, consultes externes i proves diagnòstiques. Una evolució positiva que es consolida després de diversos mesos de rebaixes continuades. La reducció dels temps es produeix, a més, en un context d’elevada pressió assistencial i amb una població assignada que supera els set milions d’habitants, un factor que reforça el valor dels avenços registrats.

En l’àmbit quirúrgic, la llista d’espera estructural va mantenir una evolució favorable. El nombre de pacients en llista d’espera al novembre va descendir lleugerament de 102.567 a l’octubre a 102.056. La demora mitjana es va situar en 47,93 dies, davant els 49,61 d’octubre, cosa que suposa una reducció de gairebé dos dies. Després del període estival —un moment en què sol produir-se un parèntesi temporal en l’evolució de les llistes d’espera—, la demora quirúrgica ha iniciat una caiguda sostinguda, amb una reducció acumulada de 17,47 dies des d’agost.

La millora al novembre és especialment visible en les esperes més llargues. Es va reduir de manera significativa el nombre de pacients que superaven els 90 dies d’espera per a una intervenció. Concretament, les demores superiors a 180 dies van representar el 1,13 % del total, davant el 1,55 % del mes anterior. També va perdre pes el tram de entre 90 i 180 dies, cosa que apunta a una disminució de les demores més llargues i a una major agilitat en la resolució dels casos.

Un altre indicador rellevant és el temps mitjà dels pacients que van sortir de la llista durant el mes. Al novembre, l’espera mitjana total de les sortides es va situar en 72,43 dies, més de tres dies menys que a l’octubre. En el cas de la llista estructural, l’espera mitjana va descendir de 69,09 a 65,63 dies, confirmant una major capacitat de resolució quirúrgica. A més, l’índex d’entrades i sortides es va situar per sota de la unitat (0,98), cosa que indica que es van resoldre més processos quirúrgics dels que es van incorporar a la llista, contribuint a contenir l’acumulació de pacients.

CONSULTES EXTERNES

La millora més visible es va produir a les consultes externes, una de les principals portes d’entrada al sistema sanitari. Al novembre, la demora mitjana per a una primera consulta es va reduir fins als 64,83 dies, davant els 68,60 d’octubre. En aquest cas, el descens és proper als quatre dies i acumula des d’agost un total de 14 dies.

Al novembre també va descendir el nombre de persones en espera estructural per a una primera consulta, que va passar de 733.359 a 728.632 pacients. Tot i que el volum segueix sent elevat, la tendència apunta a una major capacitat d’absorció del sistema.

Quant a l’activitat, al novembre es van registrar menys entrades i sortides que a l’octubre, una evolució habitual en els últims mesos de l’any. Tot i així, l’espera mitjana estructural dels pacients atesos es va mantenir estable, al voltant dels 39-40 dies, mentre que la demora mitjana prospectiva va descendir lleugerament fins als 48,38 dies.

PROVES DIAGNÒSTIQUES

La reducció més acusada dels temps d’espera assistencial es va produir a les proves diagnòstiques i terapèutiques. Al novembre, la demora mitjana va caure fins als 54,99 dies, davant els 62,21 d’octubre, cosa que suposa una baixada de més de set dies en tan sols un mes. Des d’agost la reducció és de 18,62 dies.

Aquesta millora es va registrar al novembre tot i un lleuger augment del nombre de pacients en espera estructural, que va passar de 181.980 a 187.150 persones. La clau va ser la reducció del temps mitjà d’espera i una millor gestió de les cites, especialment en els trams de major demora. De fet, el nombre de pacients amb esperes superiors a 90 dies es va reduir de manera clara, mentre que l’espera mitjana estructural dels pacients atesos es va mantenir pràcticament sense canvis, al voltant dels 24 dies. Una dada que suggereix que el sistema és capaç d’absorbir activitat sense penalitzar els temps de qui finalment accedeix a la prova.

Aquests dades confirmen que les llistes d’espera a la Comunitat de Madrid avancen en accessibilitat i temps de resposta òptims, reforçant la percepció d’una sanitat pública que, malgrat la pressió assistencial, aconsegueix millorar els seus indicadors i avançar cap a una atenció més àgil per als ciutadans de la Comunitat de Madrid.

A aquest escenari ha contribuït la xarxa hospitalària madrilenya, en què diversos centres han aconseguit situar-se al capdavant en reducció de demores quirúrgiques, consultes externes i proves diagnòstiques. Així al novembre van destacar en llista d’espera quirúrgica per els seus temps d’espera reduïts, l’Hospital Universitari General de Villalba, amb 16,33 dies; l’Hospital Universitari Rey Juan Carlos, amb 19,63 dies; l’Hospital Fundació Jiménez Díaz, amb 23,93 dies; i l’Hospital Universitari Infanta Elena, amb 28,72 dies. Una dada significativa és que tots aquests hospitals pertanyen al model de col·laboració públic-privada existent a la CAM.

En consultes externes també els hospitals de gestió mixta van aconseguir els millors resultats. L’Hospital Universitari Infanta Elena: 24,08 dies; la Fundació Jiménez Díaz: 24,22; l’Hospital General de Villalba: 26,39 dies; l’Hospital Rey Juan Carlos: 28,75 i l’Hospital Universitari de Torrejón: 34,12 dies.

En proves diagnòstiques també van destacar l’Hospital Universitari de Torrejón, amb 13,87 dies; l’Hospital Central de la Creu Roja San José i Santa Adela, amb 18,10; l’Hospital Universitari Infanta Elena, 20,38 dies; l’Hospital Universitari General de Villalba, 25,17 dies i l’Hospital Clínic San Carlos amb 25,53 dies. Tots ells per sota del mes d’espera.