Un equip de l’IIS-FJD i l’Hospital Rei Joan Carles publica un estudi clau a ‘Lancet HIV’

Investigadors del Laboratori de Recerca en VIH i Hepatitis Víriques de l’Institut d’Investigació Sanitària-Fundació Jiménez Díaz (IIS-FJD) i l’Hospital Universitari Rei Joan Carles, en estreta col·laboració amb l’Hospital Universitari Gregorio Marañón, i amb la participació d’investigadors de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz, de l’Hospital Clínic San Carlos, l’Hospital Vall d’Hebron i la Universitat de Sydney, han liderat un estudi que descriu el tercer cas de curació funcional del VIH-1 en una pacient que ha viscut amb el VIH durant 22 anys sense necessitat de tractament antirretroviral (TAR). Aquesta fita podria ser un avanç fonamental en la recerca de tractaments curatius pel VIH.

A través d’una anàlisi clínica, virològica, immunològica i genètica, l’equip d’investigadors -liderat pels doctors Norma Rallón i José Miguel Benito, investigadors responsables del Laboratori de Recerca en VIH i Hepatitis Víriques de l’IIS-FJD a l’Hospital Universitari Rei Joan Carles; i entre els quals també destaquen els doctors Miguel Górgolas i Alfonso Cabello, cap i cap associat, respectivament, del Servei de Medicina Interna de la Fundació Jiménez Díaz- ha identificat factors clau que evidencien la naturalesa única de curació funcional en la pacient descrita en aquest estudi publicat a la revista Lancet HIV.

En el context del VIH, s’anomena “controlador elit” a un petit percentatge de persones amb el virus que, sense tractament antirretroviral, són capaces de mantenir la seva càrrega viral a nivells indetectables durant certs períodes de temps. Aquests pacients aconsegueixen controlar la replicació del virus sense necessitat de medicació. Tot i això, hi ha una gran heterogeneïtat entre aquests pacients, i la majoria no mantenen aquest control a llarg termini.

“Alguns casos excepcionals, com el de la pacient descrita en aquest estudi, mostren una condició única de control del VIH, cosa que suggereix possibles nous enfocaments per al desenvolupament d’estratègies terapèutiques que podrien ajudar a millorar la gestió del VIH en el futur, fins i tot sense la necessitat de tractament antirretroviral continu, ja que obre noves possibilitats per assolir la curació funcional en les persones que viuen amb VIH”, explica la Dra. Rallón.

La pacient és una dona índia de 48 anys que, 22 anys després del seu diagnòstic, manté la infecció completament controlada sense necessitat de tractament antirretroviral i ha mostrat evidències de seroreversió del VIH (és a dir, la pèrdua d’anticossos detectables contra el virus). Tot indica que el seu organisme presenta una sèrie de característiques úniques amb mecanismes naturals extremadament eficaços que impedeixen la multiplicació del VIH i el redueixen a formes defectuoses incapaces de causar malaltia, cosa que podria explicar la seva capacitat per assolir el que es considera una curació funcional del VIH. Les anàlisis també indiquen que aquest control excepcional es va establir molt aviat després de la infecció.

“Aquest tercer cas de curació funcional del VIH-1 reforça la importància de comprendre els factors biològics que permeten aquesta condició única. Les nostres troballes mostren l’existència de mecanismes naturals específics, i molt eficaços, que impedeixen la propagació del virus, possiblement relacionats amb una resposta immunològica innata potenciades per certs factors cel·lulars, i per l’acció de cèl·lules “assassines naturals” (“natural killer”), que actuen com una primera línia de defensa. I, tot i que científicament no es pot confirmar una curació esterilitzant de manera absoluta, l’absència total de senyals d’infecció converteix aquest cas en un potencial exemple d’eliminació completa del VIH-1”, conclou la Dra. Rallón.