Berga, atrapada pel caos de la C-16: per què ha de tancar accessos cada divendres per protegir els veïns?

Cada divendres, Berga tanca accessos per evitar el trànsit de l’autopista pel centre. Però qui pensa en els veïns?

Torna a activar-se el dispositiu: sortides tancades a Berga per evitar que els conductors que fugen de les cues de la C-16 travessin el nucli urbà com si fos una via d’emergència. Un ritual que es repeteix cada temporada alta, cada pont, cada divendres de retorn des del Pirineu.

La mesura, documentada per Aquí Berguedà, no és nova. Berga ha aplicat tancaments puntuals d’accessos a la C-16 per desviar el trànsit de pas cap a la sortida correcta i evitar que el centre urbà assumeixi embussos que no genera, segons ha recollit 3cat.

El que crida l’atenció no és l’eficàcia del parany, sinó la seva recurrència. Que un municipi hagi de tancar sortides per protegir-se del seu propi accés revela una paradoxa: la infraestructura que hauria de connectar-lo amb la resta del territori l’ha convertit en víctima col·lateral del seu èxit.

Un problema de disseny, no de conjuntura

La Generalitat ha documentat que el tram Berga-Bagà suporta pics hivernals molt alts i congestions que dificulten la mobilitat local, segons consta en un informe oficial. La intensitat de trànsit és elevada i molt variable, amb implicacions directes per a diversos municipis del Berguedà, tal com reconeix un projecte d’ampliació i millora presentat pel Govern.

Ja el 2013, La Vanguardia apuntava a una solució de tercer carril reversible entre Berga i Bagà per absorbir els pics de trànsit de cap de setmana i de temporada d’esquí. Més d’una dècada després, el problema arrossega anys sense solució estructural definitiva.

El que era una qüestió de capacitat s’ha convertit en una qüestió de model: qui paga el cost d’una infraestructura pensada per al flux, però no per al territori que travessa?

El veí com a variable d’ajust

El tancament de sortides funciona com a parany per als conductors que busquen estalviar-se minuts, però també com a símptoma d’una planificació que no ha tingut en compte l’impacte local.

La lògica és senzilla: si l’autopista es col·lapsa, el GPS redirigeix el trànsit cap a vies alternatives. Si aquestes vies travessen un nucli urbà, el nucli urbà es converteix en carril auxiliar. I si ningú no ho preveu, el municipi ha de reaccionar amb el que té a mà: cons, senyals i un dispositiu que es repeteix cada temporada.

No és una qüestió de criminalitzar el conductor, sinó de preguntar-se per què un poble ha de fer de tap cada divendres perquè una infraestructura de titularitat autonòmica no col·lapsi del tot.

La pregunta que ningú no respon

El model de gestió de la C-16 i dels accessos a Berga està pensat per al veí o només per al conductor de pas? La resposta hauria de ser evident, però la realitat diu una altra cosa.

Cada cop que es reactiva el dispositiu, es confirma que el problema no és puntual, sinó estructural. Que la solució no pot ser un parany, sinó una reordenació de la capacitat, dels accessos i de la prioritat que es dóna a la mobilitat local enfront de la de trànsit.

Mentrestant, Berga segueix fent de drecera involuntària. I cada divendres, tanca sortides per recordar que, si la infraestructura no pensa en el territori, el territori ha de pensar per ella.