Tardor sense bolets: quan el reclam gastronòmic depèn d’un bosc que calla

Els restaurants del Berguedà tiren de rebost davant una temporada atípica que deixa el bosc sense producte.

Setembre ha arribat al Berguedà amb els menús de tardor ja impresos, però sense la matèria primera que els hauria de sostenir. Els rovellons i els ceps que haurien d’omplir els plats dels restaurants de la comarca brillen per la seva absència al sotabosc, i els cuiners es veuen obligats a recórrer a proveïdors externs o a tirar de conserves i congelats per no defraudar els comensals que arriben buscant l’experiència micològica.

Segons ha recollit Aquí Berguedà, la restauració local ha hagut de tirar d’enginy i de rebost per mantenir l’oferta de tardor malgrat la sequera del bosc. Enguany, a més, no hi ha ruta de sopars organitzada, cosa que deixa encara més palesa la fragilitat d’un reclam turístic que depèn d’un recurs natural imprevisible.

Un reclam turístic ancorat al cicle natural

El 2019, The Guardian va documentar com la sequera i la crisi climàtica van reduir dràsticament la collita de bolets a Catalunya, afectant mercats i restaurants que en depenen.

Aquesta fragilitat posa en dubte la sostenibilitat d’un model turístic que s’ancora en un recurs estacional i vulnerable.

Al mateix temps, la pressió sobre el bosc ha augmentat. The World va relatar com els cercadors de bolets a Catalunya han crescut en nombre, tensionant un recurs que ja era incert per raons climàtiques.

 

Quan el bosc no acompanya, què fa el sector?

La resposta dels restauradors del Berguedà aquest setembre ha estat pragmàtica: mantenir l’oferta recorrent a proveïdors de fora de la comarca o a producte conservat. És una solució que permet no trencar la promesa gastronòmica, però que planteja una pregunta de fons: fins a quin punt un reclam turístic pot sostenir-se quan la matèria primera local escasseja?

No es tracta d’una crítica, sinó d’una reflexió sobre la resiliència del model.

Al Berguedà, la decisió de no organitzar enguany la ruta de sopars micològics podria interpretar-se com un gest d’honestedat: no prometre el que el bosc no pot donar. Però també deixa obert el debat sobre com reorganitzar un sector que ha fet de la tardor i del bolet un dels seus principals reclams.

La incertesa climàtica com a variable permanent

Les pluges irregulars, les temperatures extremes i la sequera recurrent dibuixen un escenari en què el bosc ja no és un aliat previsible.

Aquest setembre de 2026, amb els menús ja impresos i els turistes ja arribant, la restauració del Berguedà ha hagut de fer equilibris per mantenir l’oferta. Però la pregunta de fons segueix oberta: com es reorganitza un model turístic quan el recurs natural que el sosté esdevé incert?

No hi ha respostes fàcils. Potser la clau estigui en diversificar l’oferta, en no dependre exclusivament d’un producte estacional, o en comunicar amb més transparència la realitat del bosc. O potser, simplement, en acceptar que hi haurà tardors sense bolets i que el reclam haurà de ser un altre.

El que sembla clar és que el model actual, ancorat en la promesa d’un producte local abundant, necessita repensar-se. Perquè el bosc, aquest setembre, ha callat. I ningú no sap quan tornarà a parlar.