Berga canvia el Mercat per 100 places d’aparcament: és això el que necessita realment el centre?

La transformació del Mercat Municipal en un aparcament de 100 places obre el debat sobre les prioritats urbanes de Berga: més espai per als cotxes o més equipaments i serveis de proximitat.

Berga ha decidit convertir el seu Mercat Municipal en un aparcament de cent places.

La mesura respon a una pressió real. Aparcar al centre de Berga és complicat, especialment en dies de mercat o en caps de setmana amb activitat comercial. Però la solució escollida planteja una pregunta incòmoda: si el problema és la mobilitat, per què la resposta passa per sacrificar un equipament de proximitat en lloc de repensar com es mou la gent?

Un espai que canvia de funció

El Mercat Municipal ha estat durant dècades un punt de referència per a l’abastiment local. Ara, aquest espai passarà a acollir vehicles. La transformació no és només física: és simbòlica.

Quan un municipi decideix que un lloc destinat a la compra de proximitat es converteixi en aparcament, està dient que el cotxe té prioritat sobre el comerç de barri. I això té conseqüències més enllà de l’urbanisme: afecta la vida quotidiana, la cohesió social i la manera com els veïns es relacionen amb el seu entorn.

Cent places: solució o pegat?

Cent places d’aparcament no són poques. Però tampoc són suficients per resoldre un problema estructural de mobilitat si el que es vol és que tothom pugui arribar al centre en cotxe.

La pregunta és si aquesta mesura ataca la causa o només maquilla el símptoma. Si el centre de Berga està col·lapsat de vehicles, potser el que cal no és més places sinó menys cotxes: més transport públic, més carrils bici, més zones de vianants.

L’aparcament resol la urgència de qui busca on deixar el cotxe. Però no resol la congestió, ni la contaminació, ni la dependència del vehicle privat. I, mentrestant, el municipi renuncia a un equipament que podria haver estat clau per revitalitzar el comerç local.

El cost d’allò que es perd

Quan es tanca un mercat, no només desapareix un edifici. Desapareix un espai de trobada, un lloc on la gent compra, parla, intercanvia. Els mercats municipals són molt més que punts de venda: són nodes de vida urbana.

Berga no és Barcelona ni Girona, però això no vol dir que no necessiti equipaments de proximitat. De fet, en ciutats petites i mitjanes, aquests espais són encara més importants: són dels pocs llocs on es concentra activitat diària, on es genera teixit social.

La transformació del mercat en aparcament deixa un buit. I la pregunta és si aquest buit es compensarà d’alguna manera o si, simplement, s’assumeix que el comerç de proximitat ja no és una prioritat.

Què es juga la ciutat

La decisió sobre el Mercat Municipal no és només una qüestió tècnica. És una aposta política sobre quin tipus de centre urbà es vol: un centre transitable a peu, amb comerç de proximitat i vida de barri, o un centre pensat per acollir cotxes.

Les cent places d’aparcament poden semblar una solució pràctica. Però també poden ser el símptoma d’una rendició: la rendició davant la idea que sense cotxe no hi ha vida urbana possible.

Berga té l’oportunitat de repensar aquesta decisió o, si més no, d’acompanyar-la amb mesures que compensin la pèrdua. Perquè un aparcament pot resoldre un problema de mobilitat, però no construeix ciutat. I el que es perd amb la desaparició del mercat no es recupera amb cent places de pàrquing.