Puig-reig engega una campanya de mecenatge per restaurar quatre dels vitralls més antics de la colònia de Cal Pons

ACN Puig-reig – L’Ajuntament de Puig-reig, juntament amb diverses associacions del Berguedà, han engegat una campanya de mecenatge per restaurar 4 dels 26 vitralls de l’església de Sant Josep, ubicada a l’antiga colònia tèxtil de Cal Pons. L’objectiu és recaptar 42.500 euros per restaurar els quatre vitralls més antics de l’església, que s’haurien construït a finals del segle XIX, i contenen elements geomètrics i florals molt treballats. Alguns dels vitralls es troben molt deteriorats pel pas del temps. L’església de Sant Josep, d’estil neogòtic, es va construir l’any 1887 i es coneix popularment com la Catedral de l’Alt Llobregat per la seva esveltesa. La colònia de Cal Pons es va fundar el 1875 i va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2018.
‘Fragments de llum’ és el nom de la campanya de mecenatge que han engegat diferents entitats per recuperar alguns dels vitralls històrics de l’església de Sant Josep de la colònia tèxtil de Cal Pons. En concret, la campanya està impulsada per l’Associació Amics de les Colònies Industrials de l’Alt Llobregat, l’Associació de Veïns i Amics de Cal Pons i l’Àmbit de Recerques del Berguedà, amb el suport de l’Ajuntament de Puig-reig. La campanya es proposa recaptar 42.500 euros a través d’aportacions populars i d’empreses de la comarca.

La restauració d’aquests quatre vitralls se sumarà als cinc que ja estan a punt de restaurar-se gràcies a una subvenció aportada pel Departament de Cultura de la Generalitat a finals del 2025 per valor de 40.000 euros. De fet, la subvenció també inclou 100.000 euros més per reparar i impermeabilitzar la coberta de l’església. Una actuació que l’Ajuntament considera urgent perquè les filtracions d’aigua estan causant danys a l’interior del temple i accelerant el seu deteriorament.

L’alcaldessa del municipi, Eva Serra, ha explicat en una entrevista amb l’ACN que l’Ajuntament va fer un estudi per quantificar quant costaria restaurar tot el conjunt de 26 vitralls i el resultat va ser entre 300.000 i 400.000 euros. “És impossible per a un Ajuntament petit com el nostre fer front a una despesa tan gran”, ha exposat Serra, i, per això, s’han marcat el repte d’anar fent les restauracions en diferents fases. La restauració dels cinc primers vitralls començarà “en breu” i els quatre que s’han de finançar amb aportacions populars “aniran en funció de la velocitat en què es pugui recaptar el finançament necessari”. Tot i això, Serra ha dit que la idea és que es puguin començar les actuacions un cop s’acabi la restauració dels cinc primers vitralls.

Campanya de mecenatge per a restaurar quatre dels vitralls més antics

La campanya de mecenatge s’ha pensat per restaurar quatre del conjunt de vuit vitralls que hi ha a la nau de l’església i que són considerats els més antics que es conserven. La historiadora Rosa Serra ha explicat que, tot i no tenir-ne la datació exacta, es calcula que aquests vitralls daten de finals del segle XIX, ja que es té constància que l’any 1887, quan es va inaugurar l’església, ja hi eren. En concret, es volen restaurar els quatre vitralls de la cara nord de la nau, que són els que es troben en més mal estat. Serra ha detallat que, principalment, els vitralls han envellit a causa del pas del temps, però també s’han deteriorat a causa de les inclemències del temps i el deteriorament del plom que els subjecta.

Un cop estiguin restaurants, ha exposat la historiadora, recuperaran l’esplendor i el motiu pel qual es van construir: il·luminar l’església. “Probablement la dels vitralls era l’única llum que entrava al temple, al marge dels ciris i l’ornamentació religiosa que hi havia, i per tant convertiran l’interior de l’església en un espectacle de colors”, ha detallat Serra. La restauració, que es durà a terme per part de tècnics que també han treballat en obres de Gaudí, ha de permetre també ajudar a documentar la cronologia exacta dels vitralls.

Tant l’alcaldessa de Puig-reig com la historiadora Rosa Serra han ressaltat que el fet que la població pugui contribuir a finançar la restauració d’alguns dels vitralls ajudarà a “estimar encara més” aquesta església que és “patrimoni de tots”,

Considerada la Catedral de l’Alt Llobregat

L’església de Sant Josep de Cal Pons és un dels edificis més singulars del conjunt de la Colònia Pons, al municipi de Puig-reig. Es va construir l’any 1897, seguint el projecte de l’arquitecte Josep Torres. L’impulsor de la seva construcció va ser Lluís Gonzaga Pons i Enrich, fill del fundador de la colònia tèxtil. La seva esveltesa i monumentalitat li han valgut el sobrenom popular de  la Catedral de l’Alt Llobregat.

La historiadora Rosa Serra ha explicat que els propietaris de la colònia van fer l’encàrrec a l’arquitecte de construir una església que volien que fos com una catedral. “Ells eren manresans i tenien com a model la Seu de Manresa. Però vivien a Barcelona i, per tant, també tenien com a referent la Catedral i totes les esglésies gòtiques”, ha exposat la historiadora. En aquest sentit, Serra ha remarcat que construir aquesta església al Berguedà va ser un fet “excepcional” perquè “no hi havia cap arquitectura religiosa gòtica a la comarca”.

Un patrimoni sovint considerat “de segona categoria”

Cal Pons és una de les set colònies industrials que hi ha al municipi de Puig-reig i una de les més singulars, ja que està declarada Bé Cultural d’Interès Nacional. Es va fundar l’any 1875 i la fàbrica tèxtil va tancar l’any 1995. A la colònia actualment hi viuen un centenar de persones  i és propietat de l’Ajuntament de Puig-reig.

La historiadora Rosa Serra lamenta que el patrimoni industrial ha estat sovint considerat “de segona categoria”. Amb tot, Serra destaca que les colònies “són part de la nostra història” i creu que si l’església de Sant Josep en comptes d’estar ubicada a dins d’una colònia hagués estat al mig d’un poble “no es trobaria en les condicions en les que està”. Al contrari, té clar que “hauria estat restaurada i condicionada des de fa temps”.

Per la seva part, l’alcaldessa de Puig-reig també constata les dificultats per un petit municipi com el seu -de menys de 4.000 habitants- de gestionar set antigues colònies industrials. “És com tenir set micropobles adossats al nucli principal”, ha detallat, tot afegint que “és un orgull tenir set colònies industrials, però aquest llegat comporta un esforç molt gran a nivell municipal per poder-lo conservar”.