Darrere d’un dels espectacles florals més sorprenents del Berguedà hi ha jornades de 12 hores, calor extrema, pedregades i una lluita constant per mantenir viu el projecte
Als peus del Pedraforca hi ha un indret on durant uns mesos de l’any el paisatge sembla transformar-se en un immens jardí de colors. És Tulipmania, el projecte impulsat per Seila Malo que ha convertit el cultiu de flors en tot un reclam turístic i experiència única al bell mig del Berguedà.
El projecte va néixer d’una passió que la mateixa creadora va descobrir durant els anys que va viure a Holanda. El que va començar cultivant plantes al balcó de casa seva va acabar creixent fins a portar-la de tornada al Berguedà per crear un projecte difícil de trobar en cap altre punt de Catalunya.
Aquí no només s’hi ve a contemplar flors. Tulipmania combina agricultura ecològica, biodiversitat, divulgació, activitats familiars i contacte directe amb la natura en un entorn privilegiat presidit pel Pedraforca.
A la primavera, les tulipes són les grans protagonistes. Però quan arriba la tardor, el camp torna a explotar de color amb dàlies, cosmos i equinàcies, en una floració més llarga i potent que encara sorprèn molts visitants.
El secret més desconegut de Tulipmania arriba a la tardor
“La gent associa les flors a la primavera, però la realitat és que a la tardor hi ha més flor”, explica Seila Malo.
La dàlia, el cosmos o l’equinàcia ofereixen una floració molt diferent de la tulipa. “Fan més flor que la tulipa perquè floreixen totes alhora i duren més”.
Per a Malo, encara falta cultura floral per entendre aquesta segona explosió de color. “Tenim una planta de tota la vida, la dàlia, però encara no associem la tardor amb les flors”.
I és precisament aquesta imatge espectacular la que contrasta amb la realitat que s’amaga darrere del camp. Perquè aquest paradís floral està vivint un dels anys més complicats de la seva història.
“Aquest 2026 està sent horrorós”
Darrere de les fotografies, els colors i l’aparent tranquil·litat del paisatge hi ha mesos de patiment. Malo no dubta quan defineix la temporada: “Aquest 2026 està sent horrorós”.
Primer van arribar fortes pedregades a l’abril. Després, unes temperatures extremadament altes al juliol, amb màximes que van superar els 36 graus i un sol que castigava directament els cultius.
“Vam perdre part del cultiu, una cosa que no ens havia passat mai”, relata. La calor va arribar a frenar el desenvolupament de les plantes.
“La planta es posa en mode supervivència”
“La planta queda frenada, es posa en mode supervivència i tanca els estomes”, explica Malo. Davant d’unes condicions tan extremes, deixa de desenvolupar-se amb normalitat.
Les conseqüències s’han arrossegat durant tota la temporada. Tulipmania porta aproximadament un mes i mig de retard respecte d’altres anys.
Ara totes les mirades estan posades en el termòmetre. Aquestes flors poden aguantar fins que arribin el fred intens i les primeres glaçades, i Malo espera que aquest moment no arribi fins al novembre.
“Tenir un cultiu a l’exterior és cada vegada més un negoci de risc”
És aquí on la responsable de Tulipmania deixa de parlar només de flors i posa sobre la taula el futur del camp. “Tenir un cultiu a l’exterior és cada vegada més un negoci de risc. És dur. Es pateix molt”.
El problema és que el resultat d’una temporada ja no depèn únicament de treballar bé. Una pedregada, unes setmanes de calor extrema o una glaçada poden condicionar mesos sencers de feina.
Una possible solució seria protegir físicament els cultius, però una instal·lació d’aquestes característiques requereix una inversió que difícilment pot assumir un projecte petit sense ajudes.
“Veient el que ens ve a sobre, ho faria”
“Ens carregaríem part de l’encant, però si pogués, veient el que ens ve a sobre, ho faria”, reconeix Malo sobre la possibilitat de protegir els camps.
Per això considera imprescindible que hi hagi suport públic per afrontar inversions que permetin als productors adaptar-se a unes condicions meteorològiques cada vegada més difícils.
I no reclama únicament subvencions. També demana menys obstacles administratius per a les persones que encara decideixen apostar pel camp.
“Ho posen tot molt difícil”
“Demanaria a les autoritats que facilitessin els temes burocràtics i els permisos, perquè ho posen molt difícil”, lamenta.
Malo també assenyala la pressió que suporten els autònoms. “Hi ha mesos que jo no puc facturar i he de pagar 450 euros de quota”.
“No només depens de com gestiones el projecte, sinó que depens del factor del temps i ho tenim tot en contra”, resumeix.
El paradís de les fotos amaga jornades de 12 hores
Qui visita Tulipmania veu camps de colors i un paisatge privilegiat. Qui els cultiva hi veu també centenars d’hores de treball manual.
“Ahir vam estar des de les 8.30 fins a les 9”, explica Malo. Durant l’estiu i la tardor, les jornades de prop de 12 hores formen part de la rutina.
A més, Tulipmania aposta per un cultiu ecològic i sense herbicides. Una decisió que té conseqüències directes sobre la càrrega de treball.
“Sense contaminants és el doble de feina”
“En el moment que no apliques contaminants és el doble de feina i necessites més mà d’obra”, explica.
Moltes de les tasques no es poden mecanitzar de la mateixa manera. El projecte assumeix aquesta càrrega addicional per mantenir una manera de cultivar basada en el respecte per l’entorn.
Malo alerta, però, que sense unes condicions que permetin viure del camp, cada vegada serà més difícil que projectes d’aquest tipus tinguin continuïtat.
Un espai on els nens aprenen a mirar la natura
Tulipmania intenta compensar aquestes dificultats convertint el camp en molt més que una explotació floral. L’espai acull tallers, activitats i propostes de divulgació ambiental.
Els infants poden aprendre a diferenciar arbres, construir caixes niu o descobrir la biodiversitat que conviu entre les flors.
“Intentem dinamitzar l’espai al màxim i donar-li un valor afegit”, explica Malo.
“Hi ha gent que surt gairebé plorant d’aquí”
Un dels elements més potents de Tulipmania té a veure amb l’impacte que té aquesta diversitat de flora en les persones. I és que la desconnexió amb la natura té més conseqüències negatives del que pensem i, de la mateixa manera, tornar-hi i reconnectar-hi és realment teràpia.
Precisament, Malo parla del component terapèutic dels banys de flors i de bosc. “La gent està cremada, té problemes a nivell personal i de salut”, explica.
I algunes visites acaben convertint-se en experiències molt emocionals. “Hi ha vegades que et donen les gràcies i surten gairebé plorant d’aquí. Ens donen les gràcies per tenir un espai així”.
Potser aquesta és la gran contradicció de Tulipmania: crear un lloc que transmet pau exigeix una feina duríssima. Darrere de cada camp florit hi ha pedregades, calor, matinades, burocràcia i jornades interminables.
I, malgrat tot, cada temporada les flors tornen a sortir. I amb elles, aquest petit paradís del Berguedà torna a obrir-se per recordar que la tardor també pot florir.
- Et Recomanem -
