Vols un dels 31 nous pisos assequibles de Berga? Aquest és el requisit que et pot deixar fora

Berga exigirà tres anys d’empadronament per accedir als 31 nous pisos assequibles de la Generalitat.

El padró municipal, aquell registre administratiu que certifica on viu cadascú, acaba de convertir-se en clau d’accés a l’habitatge públic a Berga. L’Ajuntament ha anunciat que només podran optar als 31 pisos assequibles que construirà la Generalitat les persones empadronades a la ciutat des de fa almenys tres anys, segons ha informat Aquí Berguedà.

La mesura no és neutral: converteix el temps de residència en criteri de prioritat i planteja una pregunta incòmoda: qui mereix viure al Berguedà?

El padró com a filtre: qui entra i qui queda fora

L’empadronament és, en teoria, un tràmit senzill: tota persona ha d’inscriure’s al municipi on resideix habitualment, tal com recull l’INE. Però quan es vincula a l’accés a habitatge públic, el padró deixa de ser un simple registre i es transforma en frontera.

A Barcelona, per exemple, empadronar-se exigeix acreditar la residència efectiva i la disponibilitat d’habitatge, segons explica l’Ajuntament. A Madrid, la seu electrònica municipal recorda que el padró només ha de reflectir la residència habitual, sense que això impliqui automàticament drets preferents sobre serveis locals.

Berga, en canvi, ha decidit que tres anys d’empadronament són el llindar per accedir a un dels 31 pisos. La pregunta és si aquest criteri protegeix la comunitat local o si, per contra, tanca la porta a qui més necessita arrelar-se.

Protecció o exclusió: el dilema del Berguedà

La lògica darrere del requisit és comprensible: en un municipi amb poca oferta d’habitatge assequible, prioritzar qui ja hi viu sembla una manera de defensar el veïnat consolidat. Però la mesura també té un revers.

Una persona que arriba al Berguedà per treballar, per exemple, i que necessita un pis per poder empadronar-se, es troba amb un cercle tancat: sense empadronament previ, no pot accedir a l’habitatge públic; sense habitatge, difícilment pot empadronar-se durant tres anys. El filtre, doncs, pot acabar expulsant precisament qui podria revitalitzar demogràficament la comarca.

Altres municipis han optat per camins diferents. A Cambrils, l’Ajuntament ha donat un nou pas per construir 500 habitatges a El Pinaret, segons ha recollit el Diari de Tarragona, sense que consti, de moment, cap requisit d’empadronament previ.

A Ferrol, Ferrol en Común ha exigit apostar per habitatge públic en sòl urbà, segons Ferrol360, posant l’accent en la necessitat d’oferta més que en el control d’accés.

Mentre, a Galícia, Pontevedra i Santiago lideren el creixement de nous habitatges entre les grans ciutats, segons el Diario de Pontevedra, un recordatori que l’expansió d’habitatge pot anar de la mà de l’atracció de nova població.

Arrelament o mobilitat: quin model per al territori?

El debat sobre l’empadronament com a requisit d’accés a l’habitatge públic no és només administratiu: és una discussió sobre el model de territori que es vol construir. En aquest context, blindar l’habitatge per a residents de llarga durada pot semblar una estratègia de protecció, però també pot limitar l’arribada de noves famílies.

La qüestió no és si cal prioritzar els veïns actuals —que és legítim—, sinó si el criteri temporal és el més eficaç per garantir l’equilibri demogràfic. Potser caldria valorar altres factors: situació laboral, composició familiar, vinculació amb el territori per motius professionals o personals.

O potser caldria plantejar quotes: una part dels pisos per a residents consolidats, una altra per a nouvinguts amb projecte de vida al municipi.

El padró, més enllà de Berga

L’ús del padró com a criteri d’accés a polítiques locals no és exclusiu de l’habitatge. A Ourense, per exemple, l’Ajuntament ha reforçat la plantilla de Policia Local amb dotze nous agents, segons Faro de Vigo, una mesura que també es fonamenta en la necessitat de donar servei a una població empadronada creixent.

A Lugo, el regidor Rubén Arroxo ha participat a Pamplona en un fòrum sobre promoció de llengües minoritzades des de les entitats locals, segons El Progreso, un exemple de com els ajuntaments utilitzen el padró per dissenyar polítiques culturals i educatives adaptades a la realitat demogràfica.

I a Mallorca, el debat educatiu s’ha centrat en l’educació 360 i la intel·ligència artificial, segons el Diari de Mallorca, un recordatori que les polítiques locals han de pensar en el futur, no només en el present.

Berga, amb els seus 31 pisos i el seu requisit de tres anys d’empadronament, ha posat sobre la taula una pregunta que va més enllà del Berguedà: qui té dret a l’habitatge públic en un territori amb recursos limitats?

La resposta que es doni marcarà el model de comunitat que es vol construir: una comunitat tancada sobre si mateixa o una comunitat oberta a qui vol arrelar-se. El padró, en aquest sentit, no és només un registre: és una declaració d’intencions.