Obre a Prats de Lluçanès un espai d’habitatge i convivència per a persones que vulguin envellir plegades

ACN Prats de Lluçanès – A Prats de Lluçanès ha obert La Rosada, un espai “actiu de convivència i envelliment” impulsat per una cooperativa de treball sense ànim de lucre. És un edifici històric del centre, Cal Janet, on hi havia hagut la primera cotxera d’autobusos del Lluçanès i una carnisseria. Està distribuït amb apartaments i habitacions amb espais compartits, on actualment hi viuen sis persones, i també una part on es fan activitats obertes a la gent del poble. El projecte està liderat per un equip multidisciplinari de l’àmbit de les cures i l’atenció social. Un dels primers a viure-hi és John Crayford de 80 anys. “Això és casa meva”, afirma en una entrevista a l’ACN. “Hi ha poques regles i és molt espontani, els que hi som ens portem bé”, remarca.
“Les persones que han començat a viure aquí tenen moltes ganes de compartir la seva vida i els seus aprenentatges”, assegura Ariadna Tremoleda, membre de l’equip de gerència i una de les impulsores. Un dels trets diferencials del projecte, que va començar a gestar-se fa dos anys, és l’enfocament: “Ens fixem en el que hi ha i no en el que ens falta; aquí tots els veïns i veïnes tenen un excedent de coneixement, una història vital i moltes coses a compartir i, en alguns moments, necessiten suports o ajuda”. Segons Tremoleda, la mirada és “entendre tot allò que poden aportar” de manera que els suports que necessiten és un tema “secundari”.

La cooperativa de treball és propietària de l’edifici -situat al centre de Prats- i l’ha rehabilitat. A banda dels socis treballadors, els veïns que hi viuen han de fer una aportació social per poder-ne formar part. Gràcies a una subvenció de Projectes Singulars del Departament d’Empresa es va poder treballar en la seva metodologia i posada en funcionament i també han rebut un ajut a projectes Leader.

Entre els espais comuns hi ha una piscina petita climatitzada i un espai per a fer activitats i tallers, ambdós oberts al poble. “És replicable a qualsevol espai, rural o urbà, i en un poble petit com Prats ofereix el doble joc: conviure amb una comunitat i estar oberts al poble (…) aquí tothom es coneix i compartim molta cultural i salut”, afirma. Aquest “arrelament”, diu, els ha permès fer activitats com un taller impartit per un dels veïns de La Rosada que havia sigut sastre. Va ensenyar a joves del poble a aprofitar roba vella per donar-li un nou ús.

“La mirada d’aprendre coses és vital”

Amb 69 anys, Mercè Panyella, educadora social jubilada, és una de les primeres convivents i també forma part de l’equip motor. “Sempre havia dit amb les meves amigues que, quan ens féssim grans, aniríem a viure juntes; això, però, és molt més potent i va molt més enllà del que havia pogut mai imaginar”, afirma. Explica que una de les diferències de viure sola són les tasques comunes. “Hi ha més feina”, admet. Però també es viuen situacions divertides del dia a dia, com ara veure que cadascú té una manera diferent d’estendre la roba. “Per mi, la mirada d’aprendre coses noves és vital”, diu. I entendre, afegeix, que quan entra algú nou, “tots hem de recol·locar-nos per estar còmodes”. A més, hi ha un equip que fa la mediació i que s’encarrega del dia a dia.

Un altre dels convivents és John Crayford, de 80 anys. Ha vingut amb la seva dona. Fa un temps, van deixar el pis del Masnou per fer un canvi a un lloc més tranquil. Van anar a viure en una masia a prop de Prats, però no estaven còmodes i, quan van saber del projecte de La Rosada, ho van tenir clar. “Ens vam apuntar de seguida i vam fer entrevistes”, recorda. Prefereix estar aquí que a una masia aïllada: “Pots tenir un accident a casa i ningú ho sabrà o que el telèfon no funcioni; aquí el veí està darrere de la porta”. Hi ha molta confiança, afirma, i la prova és que ningú es tanca en clau. Admet que els va costar la idea de passar d’una casa a un apartament més petit, però ara sent que “això és casa seva”.

A La Rosada actualment hi viuen sis persones i encara els queda espai per a sis veïns més. Des de la cooperativa asseguren que estan oberts a tothom, però sí que demanen que els interessats hagin fet una feina prèvia de decidir “com volen envellir, com volen ser acompanyades i tenir ganes de compartir i envellir en comunitat”. La condició també és que sigui la mateixa persona que ho demani i no cap familiar seu.