Dues dècades sense el Pep: Berga manté viva la memòria d’Isanta, assassinat a la Patum

Dues dècades després de la tragèdia, el crim de Josep Maria Isanta segueix ressonant amb força; un crim que va obrir una profunda ferida social i va transformar les festes de Corpus per sempre.

El 28 de maig de 2005, la festa de la Patum de Berga va canviar per sempre. Una nit que havia de ser de disbauxa i tradició es va transformar en un escenari de terror quan un grup de joves radicalitzats va desencadenar una onada de violència indiscriminada a la zona de les Barraques.

Aquella fúria desfermada va acabar de la pitjor manera possible: amb el brutal assassinat de Josep Maria Isanta, conegut popularment com a ‘Pep’, un jove berguedà de només 22 anys que va ser apallissat i apunyalat mortalment quan intentava defensar el seu germà i els seus amics.

Segons recull una àmplia crònica publicada pel diari Público l’any passat, que repassa com es viu el llegat del crim vint anys després, la ciutat de Berga s’ha bolcat a recordar una data que va marcar un punt d’inflexió històric. Aquest aniversari no s’ha plantejat des de la nostàlgia o la tristesa, sinó com una eina d’articulació social per traslladar els valors de la no-violència i la memòria col·lectiva a les noves generacions que no van viure la tragèdia.

La crònica de la inacció policial i la por als carrers

El relat dels fets d’aquella nit de 2005 manté ferides obertes que el pas del temps no ha aconseguit tancar del tot. Diversos testimonis recollits per Público recorden que el grup agressor portava setmanes “acollonint tothom” per diferents racons de la comarca, buscant baralles sense cap motiu aparent. “Buscaven merder amb qualsevol, no tenia cap sentit. No hi havia cap mòbil polític ni res semblant, només ganes de fer mal”, recorden amics de la víctima.

Una de les denúncies que encara avui ressona amb força entre els berguedans és la polèmica actuació dels Mossos d’Esquadra durant el divendres de la Patum d’aquell any. Malgrat que el telèfon d’emergències va rebre desenes de trucades desesperades alertant que un grup nombrós anava armat amb navalles i pals arrasant la zona de concerts, el desplegament policial va trigar a intervenir, un fet que va acabar facilitant el fatal desenllaç a les portes del Pavelló de Suècia.

Justícia, reinserció i el canvi a les festes

El cas Isanta va acabar amb un macrojudici històric on es van jutjar prop d’una vintena de persones, moltes de les quals menors d’edat en el moment dels fets. L’Audiència de Barcelona va imposar penes d’entre 25 i 43 anys de presó per als nou adults condemnats per assassinat amb traïdoria, mentre que els menors van ingressar en centres de reforma. Avui dia, dues dècades després, la majoria d’aquells agressors ja han complert les seves condemnes o es troben en règim de llibertat llicenciada.

Més enllà dels tribunals, el crim va sacsejar per complet la gestió de l’oci nocturn a la Patum i a tot Catalunya. A partir de 2005, es van redefinir completament els protocols de seguretat de les festes de carrer, es van introduir per primera vegada controls d’accés, es van professionalitzar els serveis de vigilància i es va canviar la distribució urbana de les conegudes Barraques per evitar aglomeracions i zones fosques.

Un mural i música de punk: Els homenatges a Berga

L’Ajuntament de Berga, de la mà de la plataforma ciutadana d’amics d’Isanta, ha coordinat un programa especial per “tancar el cercle” de forma digna. Entre els actes més destacats s’ha inaugurat un gran mural d’art urbà que presideix l’espai públic per recordar el llegat del ‘Pep’. Així mateix, s’ha reeditat de manera exacta el cartell musical de divendres de Barraques de l’any 2005, comptant amb les mateixes bandes de punk i rock autòcton que tant agradaven al jove, com a mostra que la cultura i la música han de ser sempre espais de pau i llibertat.